37. Procés per a comprar un productes per Internet

Procés per a comprar un producte per Internet

Primer, ingressarem en el nostre buscador el nom de la pàgina en la qual volem comprar un producte.

En el meu exemple, jo busco un televisor de 19" polzades, aleshores he introduit el nom d'una pàgina d'electrodoméstics i aparells electrònics. He entrat a Expert.

Despres, un cop dins de la pàgina, entrarem a la secció de la botiga, i aquí buscarem al cataleg un producte que ens interesi.

Aleshores fem clic a l'icona comprar, i s'ens obrira un formulari que haurem d'omplir per realitzar la compra.

36. Treball d'ampliació: l'evolució de les pàgines web amb finalitats comercials

L'Evolució de les pàgines web amb finalitats comercials

A mesura que les xarxes de connexió Internet han anat evolucionant, moltes empreses o fins i tot usuaris particulars han introduit informació a la xarxa per a que altres la vegin o utilitzin, mitjançant pàgines web.

La majoria d'empreses de tot el món, ja siguin multinacionals, com petits negocis, com autònoms, han utilitzat la connexió a Internet, per crear la seva propia pàgina i exposar les seus serveis als consumidors. Les funcions principals d'aquestes pàgines són expandir-se comercialment per les xarxes i pel món i l'altre oferir comoditat al usuari, ja que aquest pot comprar els productes que se li ofereixen des de casa seva, des del seu ordinador personal, sense moure's de casa, només amb un click, això si, el consumidor tindrà que esperar un periode de temps per que li portin el producte a casa seva. Un cop elegit un producte d'una pàgina, que t'agradaria obtindre, hauràs d'omplir un formulari amb les teves dades per tal de saber a qui s'ha d'entregar i on(per tramitar una compra d'aquest estil s'ha de ser major d'edat), i despres tens l'opció d'introduir el teu numero de compte bancari i aleshores es faran tots els tràmits o fer el pagament del producte quan et portin el producte a casa, a vegades, també hauras de registrar-te a la pàgina on vols comprar el producte. La majoria de productes tenen un cost, pel fet de l'enviament a casa.

Que un usuari cerqui pàgines d'empreses amb finalitat comercials, no vol dir que hagi de comprar algun dels productes que s'ofereixen, també podem observar els productes oferits, observar les seus preus i característiques, comparar els preus amb altres productes, etc...
Actualment hi ha una infinitat d'empreses amb la seva propia pàgina web, empreses d'electrodomestics, d'informatica, de roba, de salud i bellessa, de turisme, de oci, etc...
Moltes d'aquestes empreses, paguen una quota de diners, per tal d'anunciar-se a la web, tan com sortir com a entrada d'un buscador o que surtin anuncis de la pàgina o productes de l'empresa, mentres cerques a la xarxa.

Aquí deixo enllaços d'algunes empreses i multinacionals, que ens les seves pàgines web, tenen un espai on l'usuari pot comprar els seus productes desde casa.
Empresa de roba i complements d'esport, Quiksilver.
Empresa d'electrodoméstics, Expert.
Empresa d'informàtica i accesoris, PC City.

35. Introducció al treball d'ampliació

Introducció al treball d'ampliació

Un cop acabada la segona part del treball, i com al final de cada part, faré una petita introducció de la part següent. La tercera part, consistirà en fer una ampliació i una recerca d'informació d'un tema especific que ens han assignat. El meu tema a ampliar es l'evolució de l'ús de les pàgines web amb finalitats comercials. Doncs dit això, aquí ve el treball. Gràcies.

34. Vídeos sobre la circulació de la informació per la xarxa

Vídeos sobre la circulació de la informació per la xarxa

Per acabar la segona part del treball del blog, afegeixo un vídeo, dividit en dues part que explica d'una manera entenedora, el procés de circulació de la informació per la xarxa. Encara que la qualitat no es la millor, i es vídeo està en castellà, crec que es un vídeo adequat al tema estudiat.

33. Procés de comunicació ente mòbils

Procés de comunicació entre mòbils

Si un usuari vol fer una trucada o enviar un missatge a un altre abonat, el procés es el següent:
El mòbil fa la petició a la cèl·lula que li dona cobertura i, en aquest moment, aquest transmet la informació a les altre cèl·lules pròximes fins arribar a la central. La central accepta la petició i contactarà amb la companyia del destinatari i localitzar l’abonat que l’ha de rebre. Si el destinatari es d’un altre país les companyies tenen convenis de serveis itinerants i deixen utilitzar les seves cèl·lules de cobertura als usuaris de altres companyies d’altres països amb un cost a pactar.

32. Funcionament de la telefonia mòbil

Funcionament de la telefonia mòbil

El sistema de telefonia mòbil cel·lular es basa en la divisió de les zones del món en cèl·lules de cobertura. Una cèl·lula de cobertura és la unitat bàsica de cobertura en què es divideix aquest sistema cel·lular. El mòbil emet uns senyals d’identificació que son captats per les cèl·lules més pròximes. Les cèl·lules identifiquen les senyals i les transmeten per radiofreqüència a altres cèl·lules fins arribar a la central de companyia a la que pertanyen. El sistema informàtic detecta l’activitat del mòbil, enregistra la cèl·lula que li dona cobertura, consulta la base de dades i verifica si l’abonat té missatges pendents o trucades perdudes.

31. Telefonia mòbil cel·lular

Telefonia mòbil cel·lular

Els sistemes de telefonia mòbil cel·lular permeten al comunicació entre usuaris que es desplacen lliurement per diferents llocs del món. Aquests sistemes formen gran xarxes de comunicació que ofereixen el serveis següents:
- Telefonia mòbil.
- Enviament i rebuda de missatges.
- Enviament i rebuda de dades.
- Serveis d’Internet.
- Trucada amb vídeo.
- TV digital

30. Connexió d'un PC amb un altre PC

Connexió d'un PC amb un altre

Per fer aquesta connexió s’utilitzen cables de parells trenats amb connectors RJ45. L’única diferencia amb el cable anterior és en el moment de col·locar els connectors, els fils dels parells trenats no es connectaran connector a connector. Els fils dels connectors dels parells trenats es canviaran de posició perquè quan un ordinador emeti informació aquesta circuli pels pins del connector de la targeta Ethernet i aquesta arribi a l’altre ordinador pels pius de la targeta.
Aquest cable s’anomena cable encreuat i s’utilitza per connectar dos ordinadors o dos concentradors.

29. Connexió de l'ordinador personal amb l'encaminador

Connexió de l'ordinador personal amb l'encaminador

La connexió d’un ordinador PC amb un encaminador per poder accedir al servei d’Internet.
Per fer la connexió per cable cal utilitzar un encaminador de parells trenats. Aquest cable es compon de quatre parells de fils de coure recoberts per aïllants plàstics de diferents color, cada parella de fils van trenats i cada fil es d’un color per distingir-los. Els cables van trenats l’un amb l’altre, per obtenir més aïllament, segons la capacitat de l’aïllament es cable es de categoria 5, 5e, 6 o 6A. Aquest sistema es diu connector a connector i permet connectar diversos PC a un concentrador per formar una xarxa local o un PC a l’encaminador per utilitzar Internet.

- Categoria 5: Viatja a una velocitat de transmissió de 100 Mbps normal a xarxes LAN.
- Categoria 5e: Viatja a una velocitat de transmissió de 100 Mbps a 1 GB amb targetes especials.
- Categoria 6: Viatja a una velocitat de transmissió de 1 GB amb targetes especials.
- Categoria 6A: Viatja a una velocitat de transmissió de 10 GB amb targetes especials.

28. Utilització del GPS i aparells que permeten navegar amb GPS

Utilització del GPS i aparells que permeten navegar mab GPS

Hi ha nombrosos aparells i programes que mitjançant el sistema de posicionament global són capaços de dirigir un mitjà de transport d’un origen fins un destí. Aquests programes també representen els mapes de la zona per on s’està viatjant, aquest navegadors disposen d’unes memòries amb bases de dades molt potents que informen dels punts d’interès.

- Navegador: La seva funció és navegar. Disposa d’una pantalla tàctil i en dina la posició d’ on ens trobem sobre un plànol digital.

- PDA: Moltes agendes electròniques incorporen elements per capturar senyales de GPS. Si instal·lem el programari de navegació on volem fer les mesures de posicionament, l’agenda ens anirà guiant fins al nostre destí.

- Mòbil: Moltes companyies de mòbils ofereixen aparells amb GPS que són capaços d’ensenyar el mapa de la zona i els recorreguts. També hi ha mòbils que incorporen GPS, la connexió WI-FI i la connexió Bluetooth, una de les funcions que poden fer és cercar un nom en l’agenda electrònica o preparar la ruta des del lloc on som.

27. Funcionament del sistema GPS

Funcionament del GPS

El funcionament dels sistema GPS consisteix en: quan una persona vol determinar una posició, ha de connectar l’aparell GPS en un lloc descobert i esperar a que rebi la senyal d’u determinat nombre de satèl·lits. L’aparell GPS rep la informació de la posició i els valors del rellotge de cada un dels satèl·lits que ha localitzat el lloc que busquem. Aleshores el GPS sincronitza el rellotge del satèl·lit i mesura el temps que triga a rebre la senyal. A partir de la distancia que ens separa del satèl·lit, l’aparell fa els càlculs i obté les coordenades de longitud i latitud reals.

26. La xarxa de satèl·lits de posicionament global

Xarxa de satèl·lits de posicionament global (GPS)

El sistema de posicionament global esta format per 27 satèl·lits, al voltant de la Terra i situats a una òrbita circular intermèdia a 20.200 km de distància de la superfície de la Terra. Des qualsevol punt amb visió directa al cel un aparell GPS captarà les ones dels satèl·lits. Aquest sistema el va portar a terme el departament de Defensa dels Estats Units i ofereix cobertura a tota la Terra, així es pot saber amb precisió la posició de la Terra en la que ens trobem en aquell moment.

25. Programes per enviar, rebre o cercar infromació

Programes per enviar, rebre o cercar informació

El correu electrònic, és el mes utilitzat de tots. Permet enviar i rebre textos, imatges, sons i vídeos a qualsevol lloc del món amb molta rapidesa.
- Pàgines relacionades:

Llistes de correu, són grups de persones que mitjançant el correu electrònic envien informació a tots els membres. Els temes són molt variats.

News, són grups de notícies classificats per temes. Són com plafons de suro públics on tothom pot deixar noticies.

Worls Wide Web (www), és el sistema que ens permet visualitzar la informació en format de pàgines multimèdia amb text, imatges sons i vídeos. Aquest sistema permet anar d’una pàgina a una altra que estigui a qualsevol ordinador del món, per tal de cercar informació es fan servir pagines anomenades buscadors.
- Buscadors:
Comerç electrònic, hi ha empreses que permeten que es comprin els seus productes des de la xarxa i que es puguin pagar amb les targetes de crèdit.
-Exemples:

IRC, permet conversar amb moltes persones del món alhora, en temps real i sense demores, També es pot conversar oralment o per videoconferencia.

FTP, permet enviar o rebre qualsevol tipus de fitxer amb força rapidesa. Permet que milers d’arxius situats en diferents ordinadors puguin ser rebuts per qualsevol usuari de la xarxa.

Telnet, permet connectar l’ordinador personal com si fos una terminal d’un servidor remot. Quan s’està connectat, es poden executar programes i ordres del sistema operatiu. Per exemple un treballador d’una empresa pot treballar des de casa seva.

VOIP o Telefonia per Internet, aquesta tecnologia permet utilitzar la connexió d’Internet per parlar per telèfon.

24. Programes per verificar codis IP i comprovar la connexió a Internet

Programes per verificar la IP i la connexió a Internet

Si volem saber el número de l’adreça IP del nostre ordinador, podem utilitzar el programa IPCONFIG. Per posar-lo en marxa cal anar a Inici i prémer Executar, , aquí escriure cmd i prémer Acceptar, i aleshores s’obrirà una finestra in escriurem el nom dels programes que volem executar. Desprès del signe >, escriurem IPCONFIG. Aquest programa ens informa del nom de la xarxa i el numero IP assignat.

Per saber si la connexió del nostre ordinador funciona bé amb la xarxa Internet hem d’executar el programa PING que envia informació a l’ordinador de l’adreça electrònica que escrivim. Si l’ordinador i la xarxa funcionen bé, ens dirà el temps que ha tardat l ’informació en anar i tornar, l’adreça IP i el nom de l’ordinador.

Per saber per quin camí passa la informació de la nostra connexió fem servir el programa TRACERT. Aquest programa ens diu per quins ordinadors de la xarxa Internet circula la informació, el nom de l’ordinador o encaminador, les seves adreces IP i el temps que tarda.

23. El protocol IP

Protocol IP

Quan el protocol TCP ha acabat de preparar els paquets, comença la feina del protocol IP, que es l’encarregat d’afegir al paquet l’adreça de l’ordinador de destí i l’adreça del ordinador que l’envia. A continuació l’ordinador que ens dona accés a Internet, comença a enviar els paquets als nusos de la xarxa que disposen d’encaminadors. Cadascun farà el mateix fins a fer arribar el paquets al seu destí. Finalment quan l’ordinador amb l’adreça IP de destí ha rebut un paquet, fa que el protocol TCP analitzi i ordeni la informació. Si falten paquets el protocol envia una ordre a l’adreça d’origen per reclamar-los.

22. El protocol TCP

Protocol TCP

Per enviar informació per la xarxa Internet, primer hem d’escriure un correu electrònic amb el programa adequat, desprès prepararem l’ordinador per connectar-lo mitjançant el programa de comunicació i el mòdem. Un cop establerta la connexió el programa de comunicacions connecta amb altres ordinadors mitjançant un conjunt d’ordres, que s’anomenen protocol de comunicació. El que s’utilitza per la xarxa Internet es el TCP/IP. Quan s’ha aconseguit que l’ordinador tingui connexió amb un altre, el protocol de transmissió TCP, analitza la quantitat d’informació que ha d’enviar i comença a fragmentar-la en paquets. El protocol TCP posa una etiqueta a cada paquet per identificar l’ordinador al que s’enviï.

21. Organització de la xarxa Internet

Organització d'Internet

La xarxa Internet es una gran xarxa que envolta la Terra i cadascun dels punts d’unió correspon a una empresa que fereix el servei de connexió. Aquestes empreses s’anomenen proveïdors de servei d’Internet i tenen com a clients altres empreses, escoles i fins i tot usuaris particulars. Perquè la informació vagi d’un llocs a un altre ha calgut ordenar les xarxes que formen el conjunt d’Internet. Per poder identificar les xarxes s’han assignat un números a cada xarxa i ordinador, anomenats numero IP, i cap n’és igual.

20. Història de la xarxa de xarxes

Història de la xarxa Internet

El concepte de xarxes descentralitzades va comença a final dels anys seixanta. Fins aleshores si una part de la xarxa deixava de funcionar, la informació no podia circular fins que no es soluciones. Per això es va pensar la idea de crear una xarxa que mai no s’aturés la circulació de la informació per les diverses xarxes que la componien. El sistema consistia en que en el moment que la informació es introduïda a la xarxa per ser enviada a un destinatari, no segueix un camí, sinó que cada ordinador fa avançar la informació a qualsevol ordinador amb al que tingui connexió. Els científics es van adonar d eles possibilitats que oferia aquest nou sistema i va començar a desenvolupar la xarxa anomenada Internet. L’any 1989 El CERN va inventar un sistema que permetia navegar i obtenir informació des de les pàgines web que hi ha en milions d’ordinadors connectats, el conegut Worls Wide Web.

19. Elements que componen una xarxa d'àrea local

Elements que componen una xarxa LAN

Per a fer la instal·lació d’una xarxa LAN en un edifici on hi ha ordinadors en diferents llocs, primer s’ha de fer la planificació de la instal·lació. Tots els ordinadors que es connectaran a la xarxa han de tenir una targeta Ethernet i si es possible la mateix velocitat de transmissió. Desprès s’ha de decidir la tipologia de connexió i el tipus de cable. Cal evitar passar el cable a prop de fonts d’interferències electromagnètiques. Per a les aules on hi hagi més d’un ordinador s’ha d’instal·lar un concentrador que connecta els ordinadors i els perifèrics a la xarxa per poder rebre i enviar l’ informació. També es poden dissenyar xarxes mixtes: que una part sigui amb fil i l’altre funcioni per ones.
Per poder treballar per la xarxa en cada ordinador s’ha de configurar el protocol de comunicacions TCP/IP i cal assignar un nom i un numero d’identificació. Per tal de que tots els ordinadors comparteixin programes i arxius cal que un dels ordinadors controli tots els serveis de la xarxa, aquest s’anomena servidor de xarxa.

18. Tipologia de xarxes

Tipus de xarxes

- Tipologia en bus: Són les més fàcils d’instal·lar. Cada ordinador es connecta amb el següent mitjançant un cable coaxial i els connectors BNC. Cada targeta té un connector en forma de T o ens connecten els cables dels ordinadors que hi ha al costat de la línia. Als extrems s’hi instal·laran terminals perquè el senyal de la xarxa pugui ser absorbit. El problema es que si un node de connexió té una avaria, la resta d’ordinadors deixen de funcionar

- Tipologia en estrella: Actualment es la que més s’utilitza. El cablatge que s’utilitza es trenat i els connectors són RJ45. Aquests cables surten del concentrador per fer passar la informació d’un ordinador a un altre. En aquest sistema si hi ha una avaria, no influirà en els altres ordinadors, i l’únic inconvenient que té és que el cost d’instal·lació es elevat.- Tipologia en anell: Tots els ordinadors d’aquest sistema de xarxes esta connectat al mateix cable i per poder comunicar-se els uns amb els altres han d’esperar el seu torn. El senyal que permet que un ordinador enviï la informació a la xarxa es diu testimoni. Aquest sistema evita que hi hagi col·lisions es a dir que diversos ordinadors vulguin connectar-se al mateix temps.

17. Targetes de xarxa

Targetes de xarxa

Les targetes de xarxa són les encarregades de fer possible que un ordinador es pugui comunicar amb altres ordinadors d’una xarxa LAN. La targeta per connectar ordinadors en xarxa es l’Ethernet. Cada targeta té un numero d’identificació i aquest numero serveix perquè quan s’envia la informació per xarxa, aquesta trobi la targeta d’ordinador a la que va destinada.
Hi ha dos tipus de targetes de xarxa:
- Targetes de xarxa amb fil: Es caracteritzen perquè cada targeta ha de tenir un connector per al tipus de cable on ha d’anar connectada.
- Targetes de xarxa sense fil: En aquest cas cada targeta ha de tenir una antena per poder emetre i rebre ones del punt d’accés més pròxim.

16. Sistema d'ones sense fil

Sistema d'ones sense fil

- Sistema d’ ones sense fil: S’utilitza per connectar ordinadors dins de xarxes LAN. El cost de la instal·lació no es gaire cara i aquestes xarxes permeten la connexió de diferents ordinadors d’un mateix edifici. Un dels inconvenients que té es que la velocitat de comunicació es molt lenta.

- Concentrador (hub): És un perifèric de la xarxa que agrupa un conjunt de dispositius que comparteixen un mateix cable de transport. Així podem comunicar aquest dispositius amb altres recursos de la xarxa.











- Punt d’ accés (AP): És un perifèric concentrador que interconnecta despositius sense fil per formar una xarxa sense fil WLAN (wireless LAN). També es pot connectar amb la xarxa amb fil LAN.

15. Descripció fisica de les xarxes d'àrea local

Descripció física de les xarxes d'àrea local (LAN)

Per poder connectar dos ordinadors, necessitem un dispositiu anomenat targeta de xarxa. Les mes usuals són les del protocol estàndard Ethernet. L’altre element que necessitem es el medi de transmissió, que pot ser un cable o unes ones electromagnètiques. Hi ha tres tipus de cable:

- El cable coaxial: És format per un conductor central de coure envoltat per una malla metal·lica per tal d’aillar el conductor central d’interferencies. Despres es recobert per una funda de plastic per evitar possibles incidents al usuari. Aquest cables es diuen BNC.

- El cable parell trenat (TP), es un cable en el qual a l’interior hi ha quatre parells de cable trenats, i cada par son d’un color especific. Aquest cable té molt poc aïllament i es protegeix de interferencies mitjançant el trenat. És el mes utilitzat i el connector utilitzat per fer les connexions es diu RJ45.


- El cable de fibra òptica, es el cable més fiable. La fibra òptica permet fer transmissions a alta velocitat i no l’afecten les interferències. És compon d’un nucli de fibra recobert per un revestiment aïllant que garanteix el senyal pel cable de diversos fils conductors i un nervi de fibra que obliga el cable a fer corbes per no perdre la reflexió que fa dins el nucli. La font lluminosa més utilitzada es el laser.

14. Normalització de les xarxes

Normalització de les xarxes

A mesura que la demanda de connexions en xarxa augmentava, van anant sorgint problemes, per exemple una mateixa connexió no servia per a ordinadors de diferents marques. Davant aquesta situació la ISO, l’Organització Internacional de Normalització va crear unes normes perquè tots els fabricants garantissin la connexió amb altres marques. Aquest nou model de connexió es va rebre amb el nom de model OSI (open system interconnection), i va començar a funcionar a partir de l’any 1983.
Es compon de set capes: Capa física, capa d’enllaç de dades, capa de xarxa, capa de transport, capa de sessió, capa de presentació i capa d’aplicació.

13. Origen de les xarxes d'ordinadors

Origen de les xarxes d'ordinadors

A mesura que passaven els anys i el ordinadors eren cada cop més potents i ràpids, les empreses van crear la necessitat de connectar i comunicar el diferents ordinadors de cada departament. D’aquesta manera podien solucionar més ràpidament tots els problemes i molèsties que comportaven les actualitzacions o modificacions de dades. Totes les dades podien estar compartides entre tots els ordinadors de l’empresa. El sistema va rebre el nom de comunicació en xarxa, i quan els ordinadors estaven connectats en un mateix edifici es coneixia com a connexions de xarxa d’àrea local o LAN. Amb aquestes connexions es podien estalviar més material, per exemple ara tenien una impressora per cada tantes persones i no una cada persona.
En aconseguir això, els fabricants d’ordinadors i els fabricants de xarxes elèctriques, es van proposar de connectar diferents ordinadors a traves de línies telefòniques per intercanviar informació entre ordinadors de l’altre banda de la ciutat o fins i tot ordinadors d’altres països. Això es el que es coneix com xarxes d’àrea geogràfica extensa o WAN.

12. Introducció al resum del llibre

Introducció al resum

Un cop acabada la primera part del treball, explicare una mica en que consistirà, aquesta segona part. Aquesta nova part del treball estarà relacionada amb l'explicació del llibre d'Informàtica de 4rt d'ESO de l'editorial Galera, ja que cada alimne farem un resum de cada apartat del tema 5, Xarxes d'ordinadors. Després d'aquesta presentació, només cal dir que intentaré fer-ho el millor possible, adjuntant fotografies, enllaços o vídeos per fer l'explicació una mica més clara. Gràcies.

11. Vídeo explicatiu de les parts d'un ordinador

Vídeo explicatiu: Les parts d'un ordinador.

Buscant per YouTube, vaig trobar aquest vídeo, que encara que no tingui molt bona qualitat i estigui en castellà i en veu d'ordinador (Loquendo), crec que explica bastant bé les parts d'un ordinador. En el vídeo ens ensenya les parts i ens en fa un petit resum sobre les seves funcions principals. Espero que os agradi.